dilluns, 11 de novembre de 2013

Adrià Mainar Scanu

Vaig néixer fa 26 primaveres i durant tota la infantesa la meva dèria van ser els animals. Potser és per això que Sardenya, la terra que el meu segon cognom delata, em va enamorar ja de petit: quan hi viatjava m'encantava anar al camp amb els pastors. Sempre acompanyat pel meu avi, ell em transmeté una irrefrenable curiositat per saber com eren les coses en el passat mentre jo l'escoltava embadalit. Des d'aquell moment, i malgrat que va marxar massa d'hora, conèixer la història es va convertir per a mi en més que una afició, gairebé una manera de viure. Dels anys d'adolescència els records més emocionants que guardo vénen de l'esplai, així com la importància d'estimar allò que fas i la possibilitat de recórrer els paisatges del nostre petit país, Catalunya.

Després d'haver-me de barallar amb números i fòrmules a contracor, vaig poder estudiar allò que més m'agradava i em vaig graduar en Història per la Universitat de Barcelona l'any 2013 amb un treball sobre les teories entorn a la cultura nuràgica. He realitzat diversesexcavacions arqueològiques, entre les quals Mont'e Prama, Sant'Imbenia i Sant Jaume-Mas d'en Serrà i m'he interessat en l'estudi de les relacions entre Catalunya i Sardenya des de l'Edat Mitjana fins avui, les civilitzacions al marge del món clàssic i les nacions sense estat. Entre 2014-2016 vaig cursar un diploma d'estudis avançats (DEA) en Béns Arqueològics a Oristany (Università di Sassari) per especialitzar-me en Prehistòria mediterrània i conèixer Sardenya de primera mà. És per això que vaig i vinc de l'illa, procurant teixir els vincles que es trencaren entre els territoris d'una i altra banda del mar. El 2015 vaig iniciar un màster en Gestió Cultural (Universitat Oberta de Catalunya) per aprendre a transmetre la cultura i la Història. Actualment treballo en un museu de Barcelona.

A grans trets, sóc una mica de cadascuna d'aquestes paraules en negreta. Tinc la convicció que la Història, en particular, i les Humanitats, en general, són auto-coneixement personal i col·lectiu, per això han de tenir un paper preeminent en la societat. Així, per a mi, la feina de l'historiador no és només trobar noves dades amb les quals entendre millor el passat, sinó transmetre i recrear aquells coneixements que ens aporta la Història. Perquè, com bé diu el tòpic, la cultura és una eina de canvi que ens fa més lliures i oberts.

Contacte: Facebook LinkedIn Academia.edu | twitter @MainarScanu | amainarscanu@gmail.com