dilluns, 2 de novembre de 2015

"Mi libro": l'odiat manual del soldat franquista

Molts joves del bàndol republicà van haver de fer el soldat dues vegades: Franco els féu repetir el servei militar com a forma de repressió i control · Disseccionem el llibre que els preparava per a la guerra. 

Juan Casanova era un jove somiador i creatiu a qui li agradava dibuixar, fer maquetes d'avions i escriure. Va arribar a Barcelona l'any 1932 des de Lyon, on la seva família havia emigrat el 1929 fugint de la pobresa i les enveges del camp de Cartagena. A banda d'estudiar, va treballar com a mecànic en un taller que confeccionava pilotes. Quan tenia temps lliure, jugava a futbol o sortia a ballar als envelats de Gràcia. En esclatar la guerra, els seus tres germans més grans foren mobilitzats, dispersant-se per la geografia del conflicte. Ell fou cridat a files amb la "lleva del biberó" i combaté a l'Ebre (1938). Allà, fou capturat pels nacionals i enviat al camp de concentració de la Merced (Pamplona), on s'integrà a un batalló de treballadors, per passar després a Saragossa. Entre la guerra i les condicions deplorables dels treballs forçats, acabà contraient una malaltia pulmonar que no li tractaren i que s'agreujaria amb el temps.
----------------------------------------------------------------------------------------------
80 anys dins d'un calaix
Realitzar una mudança sol ser una activitat esgotadora, sobretot quan es tracta de casa dels avis. No només pels viatges o l'embalatge de tot allò que es vol conservar, sinó també pel pes de la memòria que els llocs i els objectes guarden, reflectint els gustos, interessos i vivències de les persones que han faltat i que enyorem. Fa uns mesos em vaig trobar en aquesta situació, amb la sort que uns cursos de genealogia em desvetllaren un interès renovat per la història de la família i m'oferiren algunes claus per investigar-la amb el que anava trobant. És per això que aquell calaix ple de paperam em deixà clavat a terra durant hores, allunyant-me d'aquelles parets que havia estimat tant però que ara volia deixar de veure.

Documents, cartes, poemes, estampetes, obituaris, dibuixos i fins i tot una cartera amb bitllets de 2 pessetes... tot ho anava desplegant amb cura per no perdre la coherència interna que tenen les coses aparentment desendreçades. Així, pacientment, vaig remuntar-me ben bé fins als temps de la República que ja pocs recorden. Em va sobtar la gran quantitat de fotografies, que immortalitzaven aquella manera de bategar diferent, pròpia d'una societat pobra però encara esperançada en el progrés. I sobretot les mirades i ganyotes d'aquells joves ingenus que no podien imaginar la foscor que engoliria el seu futur. Però de totes les peces que el puzle de la Història m'oferia, n'hi hagué una especialment significativa pel testimoni que ofereix i la història que amaga: "Mi libro", el manual del soldat franquista.

Formació de cos i d'esperit
El fet que l'obra, editada a Santander per ALDUS S.A de Artes Gráficas, no tingui indicat l'any d'edició, no m'impedí deduir-lo fàcilment a partir de dos fets desgraciats: la victòria a la qual fa referència (gener 1939) i la mort de qui l'havia estat llegint (gener 1942). A les primeres planes hi trobem la imatge d'un Franco "majestàtic" i desafiant i un fragment del Quijote, "referents" de l'esperit marcial espanyol. El llibre pretén instruir i adoctrinar el nou soldat en el seu periple per l'exèrcit gràcies a un to paternalista i un seguiment que es realitza a través d'un calendari i diversos apartats que cal omplir i que van des de "Mi família" a "Mis jefes directos" o "Mi vida militar". En el nostre cas, tots en blanc. 

El contingut del llibre s'estructura en tres grans blocs de caràcter pràctic però amarats d'ideologia. Primerament "Las virtudes militares" explica quina missió té l'exèrcit, la importància de la disciplina i la camaraderia així com els mitjans de repressió que s'apliquen a qui desobeeixi les normes i els superiors. De seguit trobem "Servicio en tiempo de paz" on s'expliquen qüestions com l'organització i la jerarquia de l'exèrcit, els càstigs i les recompenses del soldat o la higiene i alimentació que ha de seguir. Finalment a "Servicio en tiempo de guerra" s'expliquen consells sobre com s'ha de marxar, utilitzar el fusell i actuar durant la batalla. Clouen el llibre un "Compendio de nuestra historia" i una "Oración por los caídos".

"Mi libro", el manual pel soldat franquista
El llibre, una carta des del camp de concentració i la denegació de la pròrroga/AMS
Una croada per Espanya...
Sobre la missió que s'infonia al soldat i l'argumentari que justificava una "guerra religiosa", resulta prou aclaridor aquest fragment: «¡Mentira! Dura palabra, pero no existe otra que lanzar a la cara de los que con sofismas asfixiantes, con palabrerías venenosas, pretendieron quitar energías y virtudes al pueblo español y hacerle esclavo de la fuerza del mal. Criminal propósito, que hubieran conseguido, si tú, soldado español, puesto en pie, no hubieses emprendendido - firme y decidido - la alta misión de convertirte en un cruzado español con este lema sublime y glorioso: ¡Por Dios y por España!» (p.31)

Aquests altres també són interessants per algunes absències notables en la seva definició d'Espanya, interpretada des de l'agressivitat inherent al feixisme: «¡España está en peligro! ¡En pie castellanos, gallegos, extremeños, andaluces; en pie, gentes de España, todos los que habitáis en la vieja Castilla, madre inmortal de España, en pie! A defender el suelo sagrado, el ideal cristiano, el hogar dulce y fuerte, por vuestros hijos, a los que tenéis de salvar de las garras de la bestia, del extranjero, de los intereses bajos y bastardos» (p.65). «España no es solamente un escudo, es también espada viviente que se escapa por sí misma, para clavarse en la garganta del enemigo» (p.101)

Pel que fa al combat, el manual planteja l'anul·lació de l'individu, si bé imagino que això deu ser patrimoni compartit de qualsevol règim totalitari en guerra, no exclusivament del nacionalcatolicisme espanyol: «en un grave peligro, si dudas, consulta a tu corazón: él te dirá que has de hacer y que precisa te olvides de ti para no cuidarte más que de tus camaradas; ¡que necesitas sacrificarte! Perece, pero salva a tus hermanos!» (p.99) Hom podria pensar que donar la vida pels companys és una idea noble, però demanar-ho en un llibre dedicat als joves soldats per assolir uns objectius polítics em sembla aterrador.

Dels celtibers a Franco
Per acabar la dissecció de "Mi libro", m'he volgut fixar en el relat històric que ofereix al final per entendre la historiografia que sustentà les bases ideològiques del primer franquisme, encara en sintonia amb el nazisme i el feixisme. Així, en referència als orígens, es busca una connexió clara amb la raça ària, "superior" i aliada: «¿Cuáles fueron los orígenes de la nacionalidad? ¿Cuáles fueron los primeros españoles que vivieron dueños absolutos del solar español? Los primeros invasores de España vienen del Norte y del Occidente, y son los celtas, y es la raza que, al fundirse con los primeros pobladores, los íberos, crea un tipo inicial del español, el celtíbero» (p.129). Seguint amb la dubtosa teoria, és també el moment en que es forgen els valors immutables espanyols: «Ya se apunta en la fusión de estas dos razas nuestras virtudes tradicionales de austeridad, abnegación, sentimientos de independencia, culto a la família, desinterés, pasión por altos ideales y lealtad». I encara un paral·lelisme poc dissimulat: «Mira, soldado, entre los celtíberos existía una institución, la de los "Devoti", cuyos individuos constituían la guardia del Jefe, a quien juraban, y cumplían, no sobrevivirle» (p.129)

La particular història franquista continua amb Cartago, l'heroica Numància i els romans fins arribar als temps dels gots, quan «era España la nación más católica, más culta y más civilizada de Europa» (p.134). Pel que fa als 800 anys de domini islàmic «no olvidéis que esta floración cultural no fue espontánea, sino que germina y se desarrolla al contacto con los españoles cristianos (mozárabes), de cultura superior a la de los árabes cuando llegaron a España» (p.142). El període medieval s'explica exclusivament a partir de la Reconquesta, el regne de Castella i «la España cristiana, con pedazos sueltos de territorio en el Duero y el Ebro» (p.136). Després dels Reis Catòlics, que «llevan a cabo la unidad integral y perfecta de la Patria España, o sea, la religiosa, la física, la política, la moral y la de destino» (p.140) la descoberta d'Amèrica és «el hecho más transcendental de la Historia del mundo [y] le estaba reservado realizarlo a España» (p.142) gràcies al qual «imponemos a América nuestro tono nacional, nuestra cultura y nuestra fe» (p.147).

Cap reflexió sobre la decadència de la monarquia hispànica, la Guerra de Successió o les independències americanes. Així s'arriba al s.XIX quan, després de l'alliberament del jou francès, «va a desarrollarse [...] la pugna entre el sentimiento español y los nuevos principios políticos» (p.151). Finalment, ometent totalment el període republicà, el text conclou «Y así, tras errores y vaivenes, golpes de adversidad y escepticismo, llega España de nuevo, en el curso de otros cien años, a reaccionar a un impulso glorioso haciendo posible una vez más el milagro de revivir su Historia» (p.152). I tot això per obra, és clar, de Franco, que «En torno a su figura aglutinó el país todos sus anhelos de recuperación y restauración, y él fue el intérprete providencial de estos sentimientos [...] Franco, vivo, y joven aún, es ya un personaje de leyenda, y la España de hoy lo es también» (p.153).
----------------------------------------------------------------------------------------------
Quan fou alliberat, Juan Casanova tornà a Barcelona i es reincorporà al taller. Dels seus germans, el primer havia estat empresonat a Burgos i el segon marxà cap a França, on visqué retingut al camp de refugiats de Sant Cyprien. El seu pare s'havia traslladat a Vic on feia de pastor per poder alimentar una família que, al complet, sumava nou fills. En aquesta situació de misèria, tant els seus germans grans com ell foren cridats a realitzar - altre cop - el servei militar (1941). Juan procurà aconseguir avals de la Falange i demanà una pròrroga explicant la precarietat en la que deixaria la família si tornava a fer de soldat, però fou en va: la seva "indiferència" en relació al "Glorioso Movimiento Nacional" el condemnà. Fou llavors quan Juan deuria rebre "Mi libro" per preparar-se de cara al retorn a l'exèrcit. Però el moment d'integrar-se a files no arribà mai. En recaure de la seva malaltia, després de dies d'agonia, el tiet avi que m'hagués agradat conèixer abandonà els somnis i la vida amb 21 anys. Els hi robà la guerra.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Categories] T'ha agradat aquest article? També et pot interessar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada